Es deixa als nens que vagin lliures i que experimentin amb el que vulguin, la mestra no fa suggeriments ni intervé en cap moment, a menys que hi hagi alguna baralla. Un cop passats 10 minuts de joc lliure comença la recollida que és la part més important, en la qual el nen comença a fer les seves primeres classificacions. La recollida consisteix en que la mestra s'asseu i es posa al davant les bosses per endreçar el material, el primer cop que s'endreça una peça no té importància a quina bossa es col·loca però, a partir de llavors, cada nen ha de posar la peça que recull dins la bossa adecuada. Aquesta part del joc heurístic també és important perquè es treballa vocabulari espaial (a sota, al costat, davant,...) per tal de poder indicar als nens i nenes, a on poden trobar una peça per recollir.
dimarts, 25 d’octubre del 2011
Joc heurístic
El joc heurístic és una part important en el desenvolupament dels infants. Consisteix en distribuir per la classe un contenidor per cada nen (un pot per poder-hi fer els seus descobriments) i dos o tres classes d'objectes, però amb un gran número de cada classe i que es puguin combinar entre ells (per exemple: podem donar 60 taps de suro i 60 tubs).
Es deixa als nens que vagin lliures i que experimentin amb el que vulguin, la mestra no fa suggeriments ni intervé en cap moment, a menys que hi hagi alguna baralla. Un cop passats 10 minuts de joc lliure comença la recollida que és la part més important, en la qual el nen comença a fer les seves primeres classificacions. La recollida consisteix en que la mestra s'asseu i es posa al davant les bosses per endreçar el material, el primer cop que s'endreça una peça no té importància a quina bossa es col·loca però, a partir de llavors, cada nen ha de posar la peça que recull dins la bossa adecuada. Aquesta part del joc heurístic també és important perquè es treballa vocabulari espaial (a sota, al costat, davant,...) per tal de poder indicar als nens i nenes, a on poden trobar una peça per recollir.
Es deixa als nens que vagin lliures i que experimentin amb el que vulguin, la mestra no fa suggeriments ni intervé en cap moment, a menys que hi hagi alguna baralla. Un cop passats 10 minuts de joc lliure comença la recollida que és la part més important, en la qual el nen comença a fer les seves primeres classificacions. La recollida consisteix en que la mestra s'asseu i es posa al davant les bosses per endreçar el material, el primer cop que s'endreça una peça no té importància a quina bossa es col·loca però, a partir de llavors, cada nen ha de posar la peça que recull dins la bossa adecuada. Aquesta part del joc heurístic també és important perquè es treballa vocabulari espaial (a sota, al costat, davant,...) per tal de poder indicar als nens i nenes, a on poden trobar una peça per recollir.
diumenge, 23 d’octubre del 2011
El rondó, una opció per escoltar música
Habitualment sentim que els nens petits, des de que estan a la panxa, han d'escoltar música clàssica. Això els ajudarà a millorar en el llenguatge, les matemàtiques, l'expressió... habitualment la sensació que et queda després de sentir aquestes descripcions és que el nen s'ha de passar el dia escoltant música clàssica durant les 24 hores del dia :)
Bromes apart. La música no és un element màgic que transforma els nostres infants en supernens, però si que els pot ajudar i, a més, si escollim una mica la música que escoltem és un plaer pels sentits.
Avui parlarem una mica d'una forma musical que es el rondó.
Segons ens descriu la wikipedia: "El rondó es basa en l'alternança entre una fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (variable), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit. El fragment que es repeteix s'anomena tornada, mentre que els variables i intercalats s'anomenen episodis. Generalment aquesta estructura temporal musical s'expressa de la manera següent:
A-B-A-C-...-A
de manera que A representa la tornada (invariable) i les B, C, D ..., els episodis. En aquells casos -relativament nombrosos- en què el rondó no es clou amb la tornada A, es considera que el passatge final no és un episodi sinó una coda. En aquest cas l'estructura seria
A-B-A-C-...-A "
Us tres videos on surten tres rondons diferents. A nosaltres ens agraden tots tres, a veure que us sembla a vosaltres:
Bromes apart. La música no és un element màgic que transforma els nostres infants en supernens, però si que els pot ajudar i, a més, si escollim una mica la música que escoltem és un plaer pels sentits.
Avui parlarem una mica d'una forma musical que es el rondó.
Segons ens descriu la wikipedia: "El rondó es basa en l'alternança entre una fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (variable), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit. El fragment que es repeteix s'anomena tornada, mentre que els variables i intercalats s'anomenen episodis. Generalment aquesta estructura temporal musical s'expressa de la manera següent:
A-B-A-C-...-A
de manera que A representa la tornada (invariable) i les B, C, D ..., els episodis. En aquells casos -relativament nombrosos- en què el rondó no es clou amb la tornada A, es considera que el passatge final no és un episodi sinó una coda. En aquest cas l'estructura seria
A-B-A-C-...-A "
Us tres videos on surten tres rondons diferents. A nosaltres ens agraden tots tres, a veure que us sembla a vosaltres:
diumenge, 16 d’octubre del 2011
La fira de Santa Teresa
Ahir vam anar a la fira de Santa Teresa.
Tal hi com havíem quedat, a les 10 ens vam trobar davant del museu i ens van fer una magnífica visita guiada seguint la vida dels pastors de muntanya.
Després d'arrencar els nens de davant del diorama ( i va costar molt), vam anar a veure les ovelles.
Aquí teniu algunes de les fotos d'aquest dia. Esperem tornar a repetir-lo.
Tal hi com havíem quedat, a les 10 ens vam trobar davant del museu i ens van fer una magnífica visita guiada seguint la vida dels pastors de muntanya.
Després d'arrencar els nens de davant del diorama ( i va costar molt), vam anar a veure les ovelles.
Aquí teniu algunes de les fotos d'aquest dia. Esperem tornar a repetir-lo.
dimarts, 11 d’octubre del 2011
La setmana que ve: Sortides !!!
La setmana que ve, els nostres nens tenen molta feina.
El dimarts sortiran a veure l'exposició de l'Eudald Alabau. Primer aniran a la biblioteca i després aniran al museu.
A la biblioteca hi ha una exposició fotogràfica d'algunes de les seves obres. Al museu els nens, a més de veure, podran palpar l'exposició "camelus bactrianus".
El dijous, tornaran a sortir de l'escola. En aquest cas aniran a comprar els ingredients per fer els panelletes.
Posteriorment, a l'escola, prepararan la massa i la deixaran reposar.
L'endemà enganxaran els pinyons (un a un com marca la tradició).
Molt amablement el restaurant Reccapolis ens els couran i, finalment, els nens se'ls podran menjar.
Que els hi vagi ben de gust !!!
El dimarts sortiran a veure l'exposició de l'Eudald Alabau. Primer aniran a la biblioteca i després aniran al museu.
L'endemà enganxaran els pinyons (un a un com marca la tradició).
Molt amablement el restaurant Reccapolis ens els couran i, finalment, els nens se'ls podran menjar.
Que els hi vagi ben de gust !!!
dilluns, 10 d’octubre del 2011
Sortida amb família: La fira de Santa Teresa
Aquest proper dissabte es farà la primera sortida en família d'aquest curs. Anirem a veure la fira de Santa Teresa a Ripoll.
Hi estan convidats tots els nens amb els pares, mares, tiets, tietes, avis, àvies...
La ideia es trobar-nos a les 10 davant del museu de Ripoll. Allà farem una ràpida visita al diorama de les ovelles i veurem la secció dels pastors.
Després anirem a passejar per Ripoll i anirem a veure, més en directe, a totes les ovelles.
La ideia es trobar-nos a les 10 davant del museu de Ripoll. Allà farem una ràpida visita al diorama de les ovelles i veurem la secció dels pastors.
Després anirem a passejar per Ripoll i anirem a veure, més en directe, a totes les ovelles.
dimecres, 5 d’octubre del 2011
Història de la papallona
“Glos als infants”, la història de la papallona.
Conten
que una persona temorenca observava com naixia una papallona. Durant una bona
estona s’esglaia veient com la papallona intentava sortir pel petit forat que
ella mateixa havia obert. Feia intents que, a ell, li semblaven que, potser, no
arribarien a bon port, fins que arriba al convenciment que quedaria engrunada,
a mig sortir i, per tant, moriria.
Desconfiant,
així, de la capacitat de la papallona per sortir airosa d’aquella situació,
aquesta bona persona, decidí fer un tall que acabés d’obrir el petit forat fet,
amb constància, per la papallona.
Ara
sí que en sortí fàcilment!
Una
vegada a fora ell l’observà: tenia les ales ben arrugades i aferrades al cos.
Esperà
inútilment que ella batés les ales i es posés a volar. Fou inútil, la
papallona, així, no va aconseguir volar. Sempre s’arrossegà per terra,
encalçada per les formigues.
Aquella
bona persona no se’n podia donar raó que malgrat ell havia estalviat, el que
suposava que per la papallona era sofriment, aquesta ni tant sols així havia
sobreviscut.
El
que ell, amb la seva intromissió, havia impedit es que, amb l’esforç, els
fluids interns del cos d’aquell animalet s’escampessin per tot fins enfortir
les ales i, per tant, així, l’esforç la capacités per volar.
Fragment del llibre “Jugant, jugant” de Vicenç Arnaiz
dimarts, 4 d’octubre del 2011
Exposicio Eudald Alabau
Avui el nostre bon amic, Eudald Alabau ha inagurat dues exposicions a Ripoll.
La primera a la biblioteca Lambert Mata, amb algunes de les seves fotos que ja té exposades al seu flick i de les que ja havíem parlat alguna vegada.
La segona és al museu de Ripoll es titula Camelus Bacterianos i, sensorialment, l'hem trobat més impactant de cara als nens.
Pels infants, apart de poder veure, el fet de poder tocar, olorar... la converteix en una exposició perfecta.
A més, quan acabem la visita a l'exposició podem fer una excursió pel museu. L'any passat hi vam fer una visita i als nens els hi va encantar.
La segona és al museu de Ripoll es titula Camelus Bacterianos i, sensorialment, l'hem trobat més impactant de cara als nens.
Pels infants, apart de poder veure, el fet de poder tocar, olorar... la converteix en una exposició perfecta.
A més, quan acabem la visita a l'exposició podem fer una excursió pel museu. L'any passat hi vam fer una visita i als nens els hi va encantar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)