Xocolata... ummm!!!

Anem a parlar una miqueta de la xocolata, aquest dolç que ens torna a tots una mica bojos.Parlem primer, una mica seriosament, de les seves qualitats dietètiques: Els dos principals ingredients de la xocolata són calòrics: el greix i el sucre.

    * Els hidrats de carboni: els proporcionen sobretot els sucres, que aporten gairebé la meitat de l'energia total. El cacau com a matèria primera conté més midó i fibra, però aquests components queden després més diluïts en els productes finals de xocolata.

    * Els greixos: proporcionen l'altra meitat de l'energia de la xocolata elaborat. L'excepció és el cacau en pols, que té molt poc contingut gras.

    * La fibra: es troba en quantitats apreciables tant en el cacau en pols com en el insoluble, però, els productes acabats de xocolata contenen quantitats poc significatives.

    * Els minerals: a les xocolates negres i en el cacau en pols l'aportació de minerals es veu reduït per la seva dilució amb altres ingredients, en canvi, la xocolata amb llet i la xocolata blanca es veuen enriquits sobretot amb l'aportació de calci.

    * Les proteïnes: no tenen un lloc destacat, excepte en la xocolata amb llet i la xocolata blanca, els ingredients lactis augmenten el seu valor proteic. A més, el cacau com a matèria primera també ofereix percentatges més alts.

    * Les vitamines: destaca sobretot l'aportació d'àcid fòlic. Les xocolates blancs i amb llet presenten majors quantitats de vitamina A que la resta dels derivats del cacau a causa dels lactis que contenen.

    * L'energia: les xocolates en general (i en menor mesura el cacau en pols) són aliments molt energètics (tònics).

No obstant això, en temps recents, s'ha trobat el motiu pel qual el cacau i els seus derivats (la xocolata és el principal d'ells fins al present) resulten benèfics per a la salut humana: És ric en polifenols-flavonoides, com la epicatequina, potents antioxidants que protegeixen el sistema circulatori, especialment al cor, la"xocolata negra" és particularment rica en polifenols que entre altres efectes benèfics preven o redueixen els efectes de la SFC i encefalomielitis miàlgica. 
 
Posseeix un elevat dosificació de promotor de serotonina gràcies al triptòfan, un aminoàcid molt important en el nostre organisme regulador de neurotransmissors i un bon dosificador d'anandamida, ambdós psicòtrops naturals existents en l'ésser humà i obtinguts en dosis suficients (encara que mínimes) en consumir xocolata, faciliten una sensació de plaer (sense caure en la irrealitat o l'estupefacció), per la seva banda, tal sensació de plaer reforça el sistema immunitari,. 

També s'ha observat que la ingesta de xocolata compensa les inversions de pèptids que solen ocórrer en el sistema nerviós central dels éssers humans durant la seva adolescència quan s'enamoren.

 A l'escola solem donar-los per berenar xocolata dues vegades a la setmana. 



El segon aspecte a comentar de la xocolata ... bé, no es pot descriure amb paraules: és dolça o amarga, dura però es desfà en els teus llavis, la prenem freda o calenta ...Però sempre és deliciosa. Un plaer per als sentits. 


 El tercer aspecte que us vull explicar és més atípic. A l'escola, solem pintar amb xocolata. D'aquesta manera els nens experimenten una altra manera de pintar, poden pintar amb les mans i pinten amb una cosa que reconeixen com quotidiana. També pintem amb farina, aigua tintada amb tints naturals: safrà ...És una manera de potenciar la imaginació dels nens, que vegin que les coses no només serveixen per al que ens diuen que serveixen, sinó també per al que vulguem nosaltres.En ser una activitat en grup fomenta la companyonia, a ajudar els uns als altres a interactuar entre ells.

Reciclem?

Avui vull parlar d'una altra de les activitats que fem a l'escola: el reciclatge.Què és el reciclatge?Segons la terminologia acadèmica podem definir el reciclatge com un procés que consisteix a sotmetre a un procés fisicoquímic o mecànic a una matèria o un producte ja utilitzat, a un cicle de tractament total o parcial per obtenir una matèria primera o un nou producte.  
També es podria definir com la obtenció de matèries primeres a partir de deixalles, introduint de nou en el cicle de vida i es produeix davant la perspectiva de l'esgotament de recursos naturals i per eliminar de forma eficaç les deixalles.Com fem el reciclatge?El reciclatge s'inscriu en l'estratègia de tractament de residus de les Tres R

    * Reduir, accions per reduir la producció d'objectes susceptibles de convertir-se en residus.
    * Reutilitzar, accions que permeten el tornar a utilitzar un producte per donar-li una segona vida, amb el mateix ús o un altre diferent.
    * Reciclar, el conjunt d'operacions de recollida i tractament de residus que permeten reintroduir en un cicle de vida. 
Per què reciclem?Els nostres objectius principals a reciclar són els següents:

    * Reducció del volum de residus, i per tant de la contaminació que causarien (algunes matèries triguen desenes d'anys i fins i tot segles en degradar-se)
    * Preservació dels recursos naturals, ja que la matèria reciclada es reutilitza
    * Reducció de costos associats a la producció de nous béns, ja que moltes vegades l'ús de material reciclat reporta un cost menor que el material verge (com el HDPE reciclat o el cartró ondulat reciclat)A nivell dels residus de l'escola, fem el reciclatge en dues vessants:Els residus orgànics els reciclem amb un compostador instal.lat a l'escola gràcies al suport de l'ajuntament, dins d'un projecte que l'escola tenia com a escola verda, sent una de les dues úniques llars d'infants inscrites al programa a Catalunya.

Els compostadors s'integren perfectament a l'escola(Estan al fons, dos cubs de color verd)

Dins del compostador posem els residus orgànics que generem i obtenim compost, que és un excel lent fertilitzant i ens servirà per abonar els arbres del jardí, així com realitzar diferents activitats amb els nens: criar plantes i llegums ...D'altra banda amb el material de "rebuig" que generem a l'escola o que ens aporten els pares: ampolles d'aigua, cartró, càpsules de nespresso ... fem una mica d'art.Per això comptem amb la inestimable ajuda del sr. Eudald Alabau, artista consagrat, nascut a Ripoll i molt vinculat amb tot el moviment que intenta fusionar el reciclatge amb l'art.Crec que tot aquest moviment que fem des de l'escola és molt profitós, no només per als nens, sinó també per als pares.Moltes vegades els pares, per falta de coneixement, fan moltes "petites accions" que es poden millorar, col.laborant amb l'escola i moltes vegades gràcies als seus propis fills, aquests petits gestos es van corregint i ajudant a millorar, ni que sigui una miqueta , la consciència de la societat enfront de la natura.Un exemple que em ve a la ment és que a principi de curs molts pares porten el menjar dels seus fills embolicada en paper de plata, una vegada se'ls explica que és molt millor portar dins d'un tupper o embolicat amb paper absorbent, hi ha un ràpid canvi per part seva.A més tot el que envolta al reciclatge permet als nens relacionar-se amb els seus pares, ja que són activitats que poden fer conjuntament.
Adjunto una sèrie de fotos de Eudald Alabau.La majoria dels materials que ha utilitzat són reciclats. A veure si us agraden.

Activitats a l'escola: Informàtica

Avui vull parlar d'una de les activitats que estem més orgullosos a l'escola.


Es tracta de les classes d'informàtica que realitzem un cop per setmana amb tots els nens que fan el curs de P3 o superior.


Aquesta activitat la realitzem fora de l'escola en una sala d'informàtica proporcionada per l'ajuntament. En ella els nens tenen els seus primers contactes amb els ordinadors ... o no!!!

Sempre és una grata sorpresa quan veiem que els pares interactuen i col.laboren en l'educació dels seus fills. Aquest és un d'aquests casos. La majoria de pares ajuden als seus fills en els primers passos pel món de la informàtica i moltes vegades les mestres quedem sorpreses al veure que el nen coneix magnífiques pàgines d'internet que ens ajuden a realitzar millor la nostra tasca.


A les classes d'informàtica dels més petits fan exercicis de matemàtiques, memòria i plàstica. Més endavant s'afegeixen exercicis de llenguatge i es comença a buscar informació de temes que tractem a classe: les estacions, l'univers, els arbres ...


Principalment basem els exercicis en les següents pàgines:


Edu365 del departament d'ensenyament:


http://www.edu365.cat/

Click, sèrie de jocs de les diferents àrees de l'ensenyament:
 
http://clic.xtec.cat/es/

Mozart o Shakira ?

Aquests dies, amb el mundial, hem rebut un allau de noves cançons ... bé la veritat és que al final només n'ha quedat una, el waka-waka de Shakira. Això m'ha portat a reflexionar: que han d'escoltar els nostres nens? És millor que escoltin música clàssica o bé la cançó de l'estiu? Mirem les dues possibilitats:








 
Les dues són cançons animades i enganxoses. L'avantatge que té la primera és tota la publicitat que l'envolta. L'escoltem sense voler.  
Particularment crec que un nen ben format ha de conèixer les dues cançons.

La cançó de Shakira li permetrà interactuar amb altres nens (aquestes balladetes...) i té un sentit del ritme que només les cançons llatines saben donar.

Mozart és un clàssic. La veritat és que la majoria de les seves obres les hem escoltat però no les associem al seu autor sinó a una pel.lícula, un anunci ...

Visitant el parc Güell

Avui he passat el dia al parc Güell, a Barcelona. Això m'ha inspirat per crear el següent power point. La meva idea és que qualsevol sortida pot servir per educar. Per això se'm ha ocorregut algunes activitats que es podrien fer en visitar un parc ... encara que reconec que és més fàcil si et serveix d'inspiració un lloc tan meravellós com és el parc Güell. Vegem el power point.

Visitant el parc güell

View more presentations from dainaparvulari.

Que us ha semblat? A part de l'impressionant que és el parc, crec que és un lloc on ens permet ensenyar tota mena de coses als nostres nens / alumnes. Hem d'aprofitar més les escapades que fem de classe.

Que faríeu si sabeu que us queden 6 mesos de vida ?

Encara que el títol del post pugui semblar una mica tètric estic parlant des d'una perspectiva totalment optimista.

Estic parlant des de la perspectiva de Randy Pausch.

Randy Pausch, es va trobar davant d'aquesta disjuntiva: jove, feliçment casat, amb tres fills, una feina que li encantava ... i amb la mort trucant a la porta.

La majoria s'hauria enfonsat, ell va mirar cara a cara a la mort ... i va somriure.

Va donar una conferència a la seva universitat titulada "Aconseguir realment els teus somnis de la infància", Es tracta d'una de les anomenades "last lecture", en les quals es proposa al ponent que exposi el seu testament intel lectual.


El seu humor, la seva lucidesa, la seva sensatesa, la seva absència de pessimisme o victimisme, la seva negativa a parlar de càncer, els seus consells realistes, el seu laïcisme i el seu missatge centrat més en la vida que en la mort l'han convertit en una celebritat.

Però abans de continuar, potser és millor que mireu per vosaltres mateixos el vídeo. (està en anglès, subtitulat).

Que us ha semblat?
Crec que es tracta d'un missatge amb un optimisme desbordant.
Que hem de lluitar pels nostres somnis ...

M'agradaria pensar que és el tipus de persones que formem a la nostra escola ...

La nit: somnis o insomni ?

Com educadora i com a mare m'he trobada freqüentment amb la següent pregunta.
- El meu nen no dorm a la nit. Que puc fer?
Importantíssima qüestió ... per a la qual no hi ha una resposta única.
Particularment, crec que cada nen és diferent i se l'ha de tractar adaptant-nos una mica a ell i fent que ell s'adapti una mica a nosaltres.
En fi, una mica d'estira i arronsa com totes les relacions amb nens.
Consultant una mica de bibliografia ens trobem a dos corrents oposades.
De la primera, el major exponent és Jean Liedloff a través del seu llibre "El concepte del continuum" es refereix a la idea que, per assolir un òptim desenvolupament físic, mental i emocional, els nadons necessiten viure les experiències adaptatives que han estat bàsiques per a la nostra espècie al llarg del procés de la nostra evolució:
- Contacte físic permanent amb la mare (o un altre familiar) des del naixement.

- Dormir al llit dels pares en permanent contacte físic fins que el nadó decideixi el contrari per si mateix.
- Lactància materna a demanda.
- Romandre constantment en braços o enganxat/da al cos d'una altra persona fins que comenci a arrossegar-se o gatejar per si mateix, el que succeeix al voltant dels 6-8 mesos.
- Disposar de cuidadors/es que atenguin les necessitats del bebè (moviments, plors, etc.) Sense emetre judicis ni invalidar-les. És important tenir en compte que el nadó no ha de ser el centre d'atenció permanentment, encara que sí ha de sentir que les seves necessitats seran satisfetes.
Segons la Sra. Liedloff, el que aconseguim quan satisfem les necessitats del continuum des del principi és desenvolupar una gran autoestima en el nadó i aconseguir que siguin molt més independents que aquells als quals se'ls ha deixat plorar sols per por que es tornin uns "mimats" o massa dependents.
El segon corrent, del que un dels màxims exponents és el doctor Estivill amb el seu "Mètode Estivill" (encara que fora d'Espanya el mètode se sol conèixer com a mètode Ferber)
El Mètode del Doctor Eduard Estivill, cap de la Unitat d'Alteracions del Son de l'Institut Dexeus de Barcelona, ​​és un dels més seguits actualment i, segons els que l'han provat, funciona en un 95% dels casos. Per a ell, el primer és ensenyar l'hàbit del son, de dormir es converteixi en quelcom rutinari i mecànic i que no suposi un trauma l'hora d'anar-se'n al llit.
Té diverses fases en funció de l'edat del nen.
Nens menors de 3 mesos:
-Distinció entre la llum típica del dia i la foscor pròpia de la nit. El nen ha d'associar que de dia hi ha llum (evitar que el nen dormi durant el dia en completa foscor) i que quan és de nit està completament fosc.
-Diferenciar el soroll habitual en el dia i el silenci que regna a la nit. Durant el dia el nen ha d'aprendre a dormir amb els sorolls habituals que hi ha en una casa a canvi, durant la nit cal procurar que els sorolls siguin menys intensos.
-Establir la rutina de cada dia: un horari ordenat i repetitiu.
-El nen ha de dormir en el seu cabàs o bressol a la mateixa habitació que els pares però mai al llit amb ells. Es recomana el trasllat del nen a la seva habitació a partir dels 3 mesos.
De 3 a 6 mesos:
-Fixar una hora per anar a dormir cada dia. S'aconsella a l'hivern posar a dormir el nen entre les vuit i dos quarts de nou. A l'estiu és millor endarrerir fins a les nou de la nit, ja que el dia és més llarg.
-Establir una sèrie de rutines prèvies al moment de dormir que han de repetir cada dia. Sempre sense jocs ni accions que puguin excitar el nen en els moments previs al somni nocturn.
- Diferenciar la seva habitació d'altres estances de la casa. La seva habitació ha de ser el lloc escollit per dormir, per això el nen no ha de menjar-hi.
- Si el nen plora en el moment de dormir, pot ser degut a diferents causes que hem de solucionar abans de tornar a anar a dormir. És possible que necessiti un canvi de bolquer, que tingui fred o calor, que l'última presa d'aliment del dia hagi estat insuficient i que el petit tingui gana, que no es trobi bé de salut, etc.
- En cas que tot estigui correcte i que el nen plori en el moment de dormir, tant pares com a cuidadors no han d'acudir al primer plor, potser si fem una mica de temps no caldrà anar-hi.
Bé, doncs un cop presentades les dues opcions ... la polèmica està servida.
Sense actuar de manera demagògica (he vist vídeos per internet ridiculitzant les dues postures, portant els seus ensenyaments als extrems), sembla difícil decantar-se per una opció o una altra.
Particularment prenc partit per la primera ja que d'una banda és menys agressiva i per un altre tinc l'experiència que els nens ja van marcant les distàncies amb les mares.
Tot i això crec que no s'ha de portar a l'extrem que proposa la Sra. Liedloff ja que s'han de marcar certes pautes en el nen.Como educadora y como madre me he encontrada frecuentemente con la siguiente pregunta.

Himne a la alegria

Avui vull parlar una mica de música.

Al parvulari la utilitzem com a part del procés d'ensenyament dels alumnes.
Serveix perquè aprenguin a seguir el ritme, memoritzar la melodia i coreografia, començar a tocar els instruments ...

Tenim la sort de poder disposar d'una col.laboradora externa que només fa música, de manera que els nens ja vinculen la seva arribada, amb el fet d'escoltar cançons.

Habitualment, la Teresina (la nostre estimada professora), toca diferents melodies amb la flauta i el teclat. També canta i balla una mica, primer sola i després amb els alumnes.

Finalment són els propis alumnes els que toquen els instruments: triangle, pandereta, timbal, maraques i xilòfon.


Adjunt un vídeo d'una obra mestra de la música, el "cant de l'alegria" de Beethoven.

Es tracta d'una versió on no es reprodueix el cant coral, el que ens permet concentrar-nos en la música i en el missatge que l'artista ens va voler donar: donar gràcies a Déu per la vida i el món que vivim.


Que us ha semblat el nostre sistema de música? faríeu algun canvi?
I la música integrada en el sistema educatiu? Crec que és una disciplina que s'ha deixat de banda i que pot ajudar molt als nens a desenvolupar-se: coordinació, sentit del ritme, matemàtiques, concentració ...