La nit: somnis o insomni ?

Com educadora i com a mare m'he trobada freqüentment amb la següent pregunta.
- El meu nen no dorm a la nit. Que puc fer?
Importantíssima qüestió ... per a la qual no hi ha una resposta única.
Particularment, crec que cada nen és diferent i se l'ha de tractar adaptant-nos una mica a ell i fent que ell s'adapti una mica a nosaltres.
En fi, una mica d'estira i arronsa com totes les relacions amb nens.
Consultant una mica de bibliografia ens trobem a dos corrents oposades.
De la primera, el major exponent és Jean Liedloff a través del seu llibre "El concepte del continuum" es refereix a la idea que, per assolir un òptim desenvolupament físic, mental i emocional, els nadons necessiten viure les experiències adaptatives que han estat bàsiques per a la nostra espècie al llarg del procés de la nostra evolució:
- Contacte físic permanent amb la mare (o un altre familiar) des del naixement.

- Dormir al llit dels pares en permanent contacte físic fins que el nadó decideixi el contrari per si mateix.
- Lactància materna a demanda.
- Romandre constantment en braços o enganxat/da al cos d'una altra persona fins que comenci a arrossegar-se o gatejar per si mateix, el que succeeix al voltant dels 6-8 mesos.
- Disposar de cuidadors/es que atenguin les necessitats del bebè (moviments, plors, etc.) Sense emetre judicis ni invalidar-les. És important tenir en compte que el nadó no ha de ser el centre d'atenció permanentment, encara que sí ha de sentir que les seves necessitats seran satisfetes.
Segons la Sra. Liedloff, el que aconseguim quan satisfem les necessitats del continuum des del principi és desenvolupar una gran autoestima en el nadó i aconseguir que siguin molt més independents que aquells als quals se'ls ha deixat plorar sols per por que es tornin uns "mimats" o massa dependents.
El segon corrent, del que un dels màxims exponents és el doctor Estivill amb el seu "Mètode Estivill" (encara que fora d'Espanya el mètode se sol conèixer com a mètode Ferber)
El Mètode del Doctor Eduard Estivill, cap de la Unitat d'Alteracions del Son de l'Institut Dexeus de Barcelona, ​​és un dels més seguits actualment i, segons els que l'han provat, funciona en un 95% dels casos. Per a ell, el primer és ensenyar l'hàbit del son, de dormir es converteixi en quelcom rutinari i mecànic i que no suposi un trauma l'hora d'anar-se'n al llit.
Té diverses fases en funció de l'edat del nen.
Nens menors de 3 mesos:
-Distinció entre la llum típica del dia i la foscor pròpia de la nit. El nen ha d'associar que de dia hi ha llum (evitar que el nen dormi durant el dia en completa foscor) i que quan és de nit està completament fosc.
-Diferenciar el soroll habitual en el dia i el silenci que regna a la nit. Durant el dia el nen ha d'aprendre a dormir amb els sorolls habituals que hi ha en una casa a canvi, durant la nit cal procurar que els sorolls siguin menys intensos.
-Establir la rutina de cada dia: un horari ordenat i repetitiu.
-El nen ha de dormir en el seu cabàs o bressol a la mateixa habitació que els pares però mai al llit amb ells. Es recomana el trasllat del nen a la seva habitació a partir dels 3 mesos.
De 3 a 6 mesos:
-Fixar una hora per anar a dormir cada dia. S'aconsella a l'hivern posar a dormir el nen entre les vuit i dos quarts de nou. A l'estiu és millor endarrerir fins a les nou de la nit, ja que el dia és més llarg.
-Establir una sèrie de rutines prèvies al moment de dormir que han de repetir cada dia. Sempre sense jocs ni accions que puguin excitar el nen en els moments previs al somni nocturn.
- Diferenciar la seva habitació d'altres estances de la casa. La seva habitació ha de ser el lloc escollit per dormir, per això el nen no ha de menjar-hi.
- Si el nen plora en el moment de dormir, pot ser degut a diferents causes que hem de solucionar abans de tornar a anar a dormir. És possible que necessiti un canvi de bolquer, que tingui fred o calor, que l'última presa d'aliment del dia hagi estat insuficient i que el petit tingui gana, que no es trobi bé de salut, etc.
- En cas que tot estigui correcte i que el nen plori en el moment de dormir, tant pares com a cuidadors no han d'acudir al primer plor, potser si fem una mica de temps no caldrà anar-hi.
Bé, doncs un cop presentades les dues opcions ... la polèmica està servida.
Sense actuar de manera demagògica (he vist vídeos per internet ridiculitzant les dues postures, portant els seus ensenyaments als extrems), sembla difícil decantar-se per una opció o una altra.
Particularment prenc partit per la primera ja que d'una banda és menys agressiva i per un altre tinc l'experiència que els nens ja van marcant les distàncies amb les mares.
Tot i això crec que no s'ha de portar a l'extrem que proposa la Sra. Liedloff ja que s'han de marcar certes pautes en el nen.Como educadora y como madre me he encontrada frecuentemente con la siguiente pregunta.