Història de la papallona

“Glos als infants”, la història de la papallona.

Conten que una persona temorenca observava com naixia una papallona. Durant una bona estona s’esglaia veient com la papallona intentava sortir pel petit forat que ella mateixa havia obert. Feia intents que, a ell, li semblaven que, potser, no arribarien a bon port, fins que arriba al convenciment que quedaria engrunada, a mig sortir i, per tant, moriria.

Desconfiant, així, de la capacitat de la papallona per sortir airosa d’aquella situació, aquesta bona persona, decidí fer un tall que acabés d’obrir el petit forat fet, amb constància, per la papallona.

Ara sí que en sortí fàcilment!

Una vegada a fora ell l’observà: tenia les ales ben arrugades i aferrades al cos.

Esperà inútilment que ella batés les ales i es posés a volar. Fou inútil, la papallona, així, no va aconseguir volar. Sempre s’arrossegà per terra, encalçada per les formigues.

Aquella bona persona no se’n podia donar raó que malgrat ell havia estalviat, el que suposava que per la papallona era sofriment, aquesta ni tant sols així havia sobreviscut.

El que ell, amb la seva intromissió, havia impedit es que, amb l’esforç, els fluids interns del cos d’aquell animalet s’escampessin per tot fins enfortir les ales i, per tant, així, l’esforç la capacités per volar.

Fragment del llibre “Jugant, jugant” de Vicenç Arnaiz